El petit princep.

El petit princep, una gran historia.

Un aviador se extravia al desert del Sahra i mentres intenta reparar el seu avió, in petit xiquet s'hi presentà de sobte, demanat-li que li fera el dibuix d'un corderet. 

I així es com coneixen al petit princep, que va fer un gran viatge desde el seu asteroid, on tenia a la seua amiga una rossa, molt bella pero molt orgullosa. Durant es seu viatge descobreix que els adults que vuien en el asteriods al voltant son extranyos i dificils d'entendre.

Fins que arriva a la Terra, on coneix a la rabossa que li dona unes llissons molt valioses sobre la vida i l'amistat.

Finalment, el princep ha de tornar després de ver i aprendre, per a cuidar del seu planeta, la seua volguda rossa i el seu nou corder.

El autor ens demana que si per un casual ens troben a l'Africa i vem a un xiquet de cabellos rossos, ja saben qui es, que li cridem.

  

Vaig llegir aquet llibre quan era molt xicoteta, i sempre m´ha agradat molt. Es un llibre que desde xicoteta m`ha fet pensar, però coses diferents segons l'èdat, i hara desde el punt de vista de la filosofia, tinc unes cuantes idees.

La primera es que al começament del llibre el protagonista es un xiquet, al que exasperen el adults per que no comprenen la seua mentalitat oberta i creativa, confonent una boa perillosa, menjant-se un elefant, i pensaben que era un sombrer, i sempre els feis la mateixa pregunta, Te dona por?, a lo que sempre contestaben: d'un sombrer? No en tinc por. I al llegir açò no pots menys que somriures, i recordes que tu també t`has sentit així. Com si no entengesen res.

Despres quan ja es adult, aun continua amb eixa mentalitat, però que reserva dins seu, perque de xicotet el van desalentar, com tots, i que no vol mostrar, per que no te cabuda en una societat com aquesta. On no deixar-se dur per la corrent, i no tenir una mentalitat oberta, propia dels xiquets, una mentalitat filosófica.

Quan el protagonista coneix al petit princep al desert mentrés intenta arreglar el seu avió, es un moment de confusió i de seguida s'en dona compte que es una persona especial. I s'en adona d'alló quan li demana que li dibuixe un corderet, i intenta dibuxar l'unic dibuix que va arribar a fer, una boa menjant-se un elefant. I va ser la primera persona que va saber alló que va dibuixar al instant.

 

Tambe s'en adona de que sempre fa preguntes, i que nunca dona respostes, i que quuan a la fi coneix la resporta a la seua pregunta, encara continua preguntan, però nunca dona dades de la seua vida justificadament, fins que un dia comença a contar-li una gran quantitat d`histories vigudes, tant a la Terra com fora d'ella, iclós del seu hogar, un xicotet asteroid on li espera la sea bonica, però orgullosa rosa.

Durant el seu viatje descobreix quantitan de planetes habitats per diferents personantges, a cada qual més ridìcul per al princep, que no comprenía la seua mentalitat d'adults, plena de vicis sens sentit, com es el cada del rei, que a pesar de no tindre subdits, continua ansiant el poder, lo que porta a deixar-lo encara mas sol. Una cosa molt curiosa de aquesta part es que tot allò que vol fer el princep, el rei s`ho ha de ordenar, pero que necesita sentir el seu poder, i una altra, que en l'historia apareix incoberta, es que deixa entendre que una de les coses mes dificils de fer es jutjar-se a si mateix, que es realment un empeny filosofic.

Després es troba amb un vanidós, que tan sols necesita que l'alaben, i el princep no comprén que vol dir això, i aquest li contesta que significa, que ell es el home més llest, més elegant, el millor vestit de tot el planeta, en el qual tan sols habita ell, allò en la meua opiniò vol reflexar que cadascún mira per si mateix, i s'alaba per si mateix com si fora l'únic, cosa que solen fer el adults, per que els xiquets, admiren tot molt més que a ells mateixos, però es una admiració sana.

També amb aún bebedor, que bebe perque li dona vergonya beure i vol olvidar-ho. Un paradoja, que representa els vicis del majors.

Al seguent planeta, es fa present la necesitat de tindre coses, el afá de possesió dels esser humans. Tot alló es veu reflectit en un home de negocis que volia contabilitzar totes les estrelles, per que al ser el primer en pensar-ho cree que las por poseer.

També un  faroler, que debía apagar el seu farol, a cada minut. I aquest es el menys ridicul de tots, segons el princep, per que es el únic que ni s'en carrega de si mateix. O un geograf que no podia estudiar la geografia del seu pais que per que no tenia exploradors que ho feren per ell. 

Però ara els cas més destacat de la novel·la en mi opinió es el encontre amb la rabossa, que li ensenya que domesticar significa unir lazos, i el princep el domestica, practicant una amistat noble entre els dos. 

Una cita del petit princep que m'agrada moltisim es:

 "Hubiera sido mejor -dijo el zorro- que volvieras a la misma hora. Si vienes, por ejemplo, a las cuatro de la tarde, desde las tres comenzaré a ser feliz. Y cuanto más avance la hora, más feliz me sentiré. A las cuatro ya estaré inquieto y preocupado; ¡y así, cuando llegues, descubriré el precio de la felicidad! Pero si llegas a cualquier momento, nunca sabré a qué hora preparar mi corazón... Los ritos son necesarios. -¿Qué es un rito? -dijo el Principito. -Es también algo demasiado olvidado -dijo el zorro-. Es lo que hace que un día sea distinto de otros días, una hora, distinta de otras horas"

 La rabossa li ensenya quantitat de coses essencials, el princep descobreix desilucionat que al arribar a la Terra hi ha centes de rosses paregudes a la seua, mentres el creia que poseia una cosa única. Però la rabossa li ensenya que al donar-li la seua amistad, ja es única perque no hi ha ninguna com ella, per que es necessiten l'una a l'altre.

Com va dir en una famosa cita la rabossa;

"No se ve ben si no amb el cor: Lo essencial es invisible a las ulls".

Es clar, aques llibre, te molt més significat que el que aparenta, i esta íntimament relacionat amb la filosofia, presentant moltes maneres de pensar, de plantejar-se les coses i de vores la vida ddesde punts de vista molt diferents, criticant vicis, costumbs, punts de vista. El autentic punt de vista, el que tothom hauria de tindre, es la mezcla de totes les coses que apareixen al llibre, es a dir, les experiencies del princep. Es a dir, mantindre un poco al xiquet que tinguem dins, amb la seua mentalitat oberta, la seua curiositat inssaciable i sobretot la seua forma de vore la vida, i l'amor que processa per les seues poques coses, i com es capaç de deixar tot darrere per a poder cuidar de les seues coses, com demostra deixant que la serp el matara fisicament.

Un petit princep, una gran historia.